Publicación original en Instagram.
Nedar a la mar és, de les moltes coses que m’agrada fer, una de les que més gaudisc, sobretot a l’hivern.
Les travessies mediterrànies hivernals són fredes, però jo fantasiejava amb, en el meu viatge a #Maine, fer una immersió en aigua gelada. El que no sabia és que, al parc nacional d’Acàdia, hi ha un grup de dones valentes anomenades @coldtitswarmhearts que ho fan diàriament, que cada dia animen a altres dones del país a fer-ho i que aprofiten aquesta visibilitat per a lluitar per causes justes.
Divendres em guiaren en la meua primera vegada. Sol, poc vent, -5 graus fora, 3 dins de l’aigua. Un dia “fàcil” per a elles. Em presten guants, calcetins i tallavents per a després de la immersió. Elegeixen un lloc preciós i entrem a l’aigua entre rialles nervioses i sense pensar-ho massa. Al cap de pocs minuts les primeres dones van eixint (tornaran a entrar menys de 24 hores després) fins que ens quedem dues nedadores més i jo, en silenci. Una porta fent açò des de fa quatre anys, l’altra començà al mes de novembre i ha fet setanta immersions des d’aleshores. Em fan moure un poc els braços, amb calma; l’aigua se sent espessa, com si fos mercuri. El cor em batega més lentament, la sensació al meu cos és increïble, cada vegada millor. És el moment d’eixir, em diuen, eixa sensació dolça és prèvia a la hipotèrmia. Clavem el cap dins dues voltes (dunk!) com a fi de festa.
M’ajuden a canviar-me, tot es gela ràpidament, note ganivets als dits de les mans i em moc amb torpesa. Pugem des de la ria fins als cotxes per un camí entre fagedes pelades i un poc de ge molt menys del que deuria haver-hi en aquesta època de l’any. Després d’haver completat el ritual, les converses passen a ser més íntimes i sent a aquestes dones de somriure franc encara més properes. Warm hearts. Quina sort haver-les conegut.
